El joc a la pista.
Ara que ja tenim la base podem parlar de com interactua tot plegat.
Els estadis indiquen una mica no només com us podeu o hauríeu de comportar sinó amb quina gent podeu interactuar. Un pot interactuar des del seu estadi als inferiors (als que es mouen menys) i al immediatament superior, amb un apunt especial per balladors. Un participant pot obrir un ballador de energia baixa o moderada, un ballador amb energia gran necessita com a mínim que se li entri amb energia moderada.
Això és molt important, perquè no hi ha res pitjor que et tallin el rotllo quan t’ho estàs passant bé. Si hi ha algú amb molta energia i vosaltres hi voleu interactuar feu entrada física amb energia moderada i quan s’acabi la cançó hi xerreu anant reduint progressivament l’energia (ballador moderat->ballador baix (entrada verbal)->participant->estaquirot(ja en plena conversa) essent l’estadi de l’altra persona l’adjacent). O sigui, si tu baixes a ballador baix per xerrar i ella no baixa a moderat, torna a pujar tu si vols mantenir la cosa perquè encara vol ballar una mica més (o passar de tu, ves a saber).
Hi ha dos tipus d’entrades, verbals i físiques. Les verbals les coneixeu tots, i com més energia tingui la persona objectiu més directa ha de ser. A algú que estigui ballant no li pots anar amb un “Qui és el gay de nosaltres”, però si amb un “Balles molt bé” o millor encara “Hola”. A la gent dels estadis inferiors (estaquirot i participant) els hi pot tirar tota l’artilleria pesada. Les no verbals, en aquest cas, em refereixo a interactuar ballant, ja sigui traient la persona a ballar o interactuar amb uns quant moviments. Per exemple fer de mirall oposat, seguint el ritme tu t’inclines cap a una banda i ella cap a l’altra (tots dos a la dreta) i desprès cap a la banda contraria, seguir una mica la cançó com si indiques que has d’anar fent (”cuando tu vas, yo vengo de allí”) o en general imitant el que ella faci.
Amb les entrades físiques hi ha també restriccions, les mateixes que les verbals però amb l’escala invertida. No pots entrar amb entrades físiques d’alta energia a les estaquirots, i fins i tot a les participants les has d’entrar amb moviments moderats i veure si pugen (ni que sigui a balladores d’energia baixa) abans de fer coses com agafar-les per ballar a distancia molt curta.
I ara mateix m’he quedat una mica sec d’idees perquè en aquests dos darrers paràgrafs he posat tot lo important que volia dir. L’entrada ha d’anar molt d’acord amb les energies respectives si puja cap a la teva energia (o en baixa i hi roman) accepta-ho com un indicador d’interès.
Ei… ja sabia que em deixava coses 
Com estar en la sala i entrar a la gent. El normal, a partir de tres o quatre persones, és estar en rotllana, mirant tothom a tothom. La rotllana no té perquè ser un cercle perfecte, la gent es convenient que obri el grup quan hi ha grups objectius al voltant (quedant-vos en forma de parèntesis (un o més, depèn de lo gran del vostre grup i els fronts que vulgueu obrir), demostrant que es pot entrar en el teu grup si es mostra interès. I un consell molt bo que em va donar l’Enric, per escanejar la sala fer-ho a trossos canviant-te el lloc. Si fas com un far, mirant la gent que t’envolta movent molt el cap i el cos, donant la volta sobre tu mateix, canta molt. Si simplement t’intercanvies el lloc amb el company del davant veus el tros que et faltava de veure de la sala i queda super-natural.
Quan hi ha un grup de balladores/participants el que no s’ha de fer és envoltar-lo com si fóssiu voltors. Se’ls hi dona l’esquena o l’espatlla, tu ets el centre de la festa, no elles. I per entrar, doncs igual com es recomana a molts llocs, pel damunt de la teva espatlla, o sigui de costat. Pots entrar de cara també, però només si tots dos sou balladors i o tens més valor/energia o bé t’ha mostrat indicadors d’entrar.
Quins indicadors d’interès a que t’aproximis hi ha? Mirades, que s’aproximi el seu grup al teu i rotar el grup per estar vosaltres de costat, refregaments d’esquena contra esquena i l’indicador que no em deixa de sorprendre per molt que me’l facin i amb que que encara no sé molt bé com entrar: estar tu ballant i que se’t posi ella d’esquena a tu just al teu davant, força pegadeta a tu.
Ara ja sabeu quina mena de gent hi ha, com situar-vos, quan us fan més cas… i aquí ja entreu vosaltres, que en entrades i mantenir grups molts em supereu en experiència. Així que ho deixem per la classe avançada. Ara només romanen uns quants consells de mobilitat i ja podeu anar a moure els ossos una mica.
Consells de ball
Lo més bàsic és saber seguir el ritme, i el ritme que s’ha de seguir està en els greus (normalment). En Rock-Pop seguiu la bateria (especialment el que sona més greu), en house/dance el txumba txumba més greu. Això és la base rítmica (PUM PUM PUM PUM, …), si seguiu aquest ritme, sincronitzant els moviments amb quan sona el següent toc, tindreu molt guanyat. Si això us costa practiqueu molt i no intenteu anar de Travolta, quedeu-vos en participant o poc més.
Un cop amb el ritme dins bé la següent fita important, els peus. En una pista de ball hi pot haver molta gent, amb el que no es veuen massa els peus, però és important mantenir una certa mobilitat, per tant heu d’aprendre a desplaçar el vostre pes d’una cama a l’altra al ritme de la música. Això no vol dir a cada PUM canviar-ho, sinó cada uns quants. No sé si recordeu de classe de música de quan ereu més petits que les cançons tenien compassos (2, 3, 4, …) que serien el número de PUMs que hi ha abans d’un canvi(*). Les cançons son, per norma general, estables, i per tant si triga 4 PUMs a canviar el ritme en un tros sempre trigarà 4. Aquests son els moments en que podeu canviar de pes (o un de cada dos compassos, si son de 4 canviar-ho cada 8).
Si trobeu que s’han de moure més els peus i no teniu gaire idea de com mireu si hi ha algú que sàpiga ballar i li imiteu els moviments dels peus. En els peus (i cames) hi ha la base de tot, si podeu seguir això podeu amb tot.
El següent punt important son les mans. A no ser que balleu country no us les foteu a les butxaques. Apart d’aguantar el cubata i la jaqueta serveixen per anar fent moviments, des del típic guitarreig o bateria en rock al desfase que hi ha en el dance. És potser del que més costa aprendre, però hi guanyes molt. Les mans han d’estar, com a mínim una, de l’altura del pit en amunt, s’ha de veure que en tens. Aquí és quan no només pots seguir la base ritmica (PUM PUM PUM) sinó que pots intercalar moments en que segueixis els sons que defineixen la cançó. De fet amb el rock tenim l’exemple clàssic: els peus van seguint el PUM PUM del pedal de la bateria mentre amb les mans vas seguint la guitarra o la resta de tambors de la bateria.
A més les mans és on pots ficar tota la teatralitat que tinguis, escenificar la cançó i fer el ruc de tant en tant. Per aquí també pots anar incloent moviments de cap i mirades, que sempre ajuden.
I ja queda la cirereta final: els malucs. Una persona que està només movent els malucs creuràs que està malament del cap. Una noia ballant bé que a més mou els malucs fent-te desitjar que faci el mateix a sobre teu és una visió orgàstica. Pel que m’ha semblat copsar hi ha el sentiment reciproc, així que si ja sabeu ballar decentment afegiu els malucs i a destrossar matalassos.
Fi
Espero que us serveixi d’alguna cosa. Sento no pegar-li massa repassada per a veure lo bé que està però em comença a fer mal la vista la pantalla de l’ordinador i m’hauria de començar a moure. Ho he deixat una mica neutral de gènere perquè moltes noies també podrien aprendre d’això. Millores, correccions i informació adjunta serà ben rebuda. Així com moviments si creieu que correspon a alguna altra secció no us talleu de moure-ho.
Convertiu la zona morta en un camp de cultiu
(*) Que no em mati cap músic, simplement intento fer-ho entenible sense tenir massa idea de com explicar-ho.
Green
Tenemos al número 1 de la seducción en España. Igual te suenan los libros “Sex Code” y “Sex Crack” o la web www.seduccioncientifica.com. Su autor, el ya famoso Mario Luna, compartirá con nosotros 3 horas de su valioso tiempo para que comprendamos un poco más cómo acercarnos al maravilloso mundo de la psicología femenina y la seducción.
El facebook está de moda. Hay gente que incluso se siente enganchada. Cada vez cuesta más conocer a alguien que no lo tenga y como además, es una plataforma social, a los sargeadores nos afecta y estoy seguro que le podemos sacar mucho partido.
El lloc que molts 
